Pyrénées de cirque      Pirineos de circo      Pirineus de circ

Enregistrer au format PDF

Camins Emergents - El pinyol de la creació

Toutes les versions de cet article : [català] [Español] [français]

Per Cesc Martínez

El dispositiu Camins Emergents del programa Circ que o ! té per objectiu incidir en el petit format, en la forma més portàtil del circ : el número. Centrats en un àmbit territorial transpirinenc, enguany hi han participat més de vint programadors que han acompanyat 64 artistes implicats en 41 projectes.

Aquests programadors, seguint cadascun el seu criteri, consideren que Camins Emergents és altament positiu. Més enllà de valoracions generals, Françoise Esteve, de l’Oficina de Turisme de Perpinyà, té en compte l’originalitat i la tècnica dels números a l’hora de programar-los, mentre que Arno Diaz, de l’associació Ax Animation considera que “els números han de ser complets quant a dramatúrgia, tècnica i banda sonora, i s’han de sentir immediatament les seves capacitats d’evolució ; el més important és l’univers artístic”. Lola Casademont, de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà, s’expressa més o menys en el mateix sentit : “Per a mi, cal que el número sigui molt correcte tècnicament i dramatúrgica, i que el tema mantingui l’atenció. Després, a l’hora de programar, també tinc en compte l’originalitat de la posada en escena, els espais de la ciutat, etc.”

Els números que s’han presentat dins el dispositiu Camins Emergents satisfan les expectatives. Arno Diaz troba important “la diversitat de propostes artístiques”, i destaca : “La difusió permet que els artistes evolucionin. La companyia Estropicio n’és un bon exemple : molts programadors van sentir el potencial que tenien malgrat alguns errors tècnics i escenogràfics.” Lola Casademont ho explica així : “La majoria dels números del dispositiu tenen un bon nivell tècnic. A La Bisbal van triomfar les companyies Estropicio, Tandem, La Córcoles i La Main S’affaire (aquesta darrera, de l’edició de l’any passat), amb una combinació de tècnica i posada en escena més que correctes.” Françoise Esteve parla de la qualitat dels números de la convocatòria 2010 i per a l’estiu que ve es planteja programar-ne alguns del dispositiu 2011, com ara Decúbito Supino (Aragó), Las Estropicio (Catalunya), La Córcoles (Catalunya), Noche (Aragó) i Tandem (Midi-Pyrénées).

La mateixa Esteve explica que cada programador té interessos molt diferents : “Depèn si treballa per a una ciutat o un poble, si necessita programar per a interior o exterior, per a una sala petita o un gran teatre, etc. Els criteris que tenim en comú tenen a veure amb la capacitat d’innovació dels espectacles. Que siguin polivalents està molt bé, es valora molt.” Arno Diaz obre una altra perspectiva, totalment complementària : “Valorem molt la capacitat que té un número d’evolucionar tot mantenint-se fidel al camp i a l’univers artístic que ens han agradat al principi.” Conèixer aquesta evolució és important perquè no passin coses com el que explica Casademont : “Tots els programadors ens hem trobat alguna vegada que ens han presentat els millors deu minuts d’un espectacle i que després, quan el veiem sencer, decau entre número i número o amb el pas entre una tècnica i l’altra es dilueix per una dramatúrgia poc elaborada, o no funciona perquè no és a l’espai o en l’horari adequat.”

Per generar aquest coneixement compartit, els programadors destaquen la importància de les trobades que es van fer a Fraga, en la programació que s’hi va fer i les sessions de treball per intercanviar punts de vista. D’aquí que expressin opinions com aquesta de Lola Casademont : “S’ha aconseguit posar als mercats uns professionals molt bons i, sobretot, donar-los a conèixer a un número important de programadors.” O aquesta altra, d’Arno Diaz : “Més enllà de la programació, el més remarcable és haver ajuntat tants professionals. Tots nosaltres som conscients que formar part d’aquesta xarxa implica un compromís comú per al desenvolupament i l’esdevenidor de la cultura.” Françoise Esteve subscriu aquesta opinió i hi afegeix : “És molt important anar a Fraga a veure els espectacles. Tots els programadors estem d’acord que hi volem tornar. I d’aquí en pot sortir encara un altre projecte europeu, perquè la possiblitat d’ajuntar gent de França i d’Espanya és una gran riquesa.”


Graphisme : Creadores de Ocio Crédits photos : la Grainerie, APCC, Poussière d’Image, Fanette Bruel, Guillaume Gouache, Eva Ferres.

Extranet | | Plan du site | Suivre la vie du site RSS 2.0 | Agenda